Estudis superiors dels fills en universitats privades: Despesa ordinària o extraordinària?

El pròxim mes de setembre comença el nou curs universitari i això fa que sorgeixin nombrosos dubtes referents al pagament del seu cost, sobretot quan es tracta d’estudis universitaris dels fills en Universitats privades. El dubte principal que sorgeix és: han de catalogar-se com a despesa ordinària o extraordinària?

El primer que hem de fer és consultar la Sentència i/o el Conveni Regulador, doncs allà hi trobarem detallades les despeses dels fills i la seva manera d’afrontar-los. Cada situació és diferent, i és per això que els acords als que hagin pogut arribar els progenitors en el seu moment o les resolucions que s’hagin dictat en el marc d’un procediment judicial no seran iguals. En conseqüència, ens trobarem que hi haurà resolucions en les que s’hauran contemplat les despeses d’universitat privada com a previsibles i d’altres en les que no.

A continuació fem un anàlisis d’algunes resolucions judicials que resolen la controvèrsia amb la que es troben moltes famílies respecte a les despeses generades per els estudis dels fills en Universitats privades.

En primer lloc, hem de tenir en compte que els estudis superiors son despeses de formació que integren el concepte d’aliments i per tant haurien de ser considerades com a despesa ordinària. Ara bé, els dubtes sorgeixen quan aquests estudis superiors es realitzen en centres privats i, per tant, caldrà determinar si aquesta despesa excedeix del que es pot entendre com a previsible o habitual.

El primer supòsit que analitzarem ha estat resolt per la Sentència de data 12 de novembre de 2018 dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona. Es tracta d’un supòsit en el que la filla major d’edat, econòmicament dependent dels seus progenitors, no ha pogut accedir a la universitat pública per no haver aconseguit la nota de tall requerida i en conseqüència s’ha matriculat en una universitat privada la qual te un cost d’uns 7.000 euros.

La sentència de primera instància va imposar el pagament per meitats de les despeses de la universitat privada de la filla entre els progenitors. En conseqüència, el pare va recórrer aquesta resolució al·legant que no havia consentit aquesta despesa i que no podria fer front a la mateixa per raons d’insuficiència econòmica.

L’Audiència Provincial de Barcelona assenyala que la despesa d’Universitat és una despesa de formació i en principi hauria d’estar inclosa en el contingut dels aliments i ser considerada com a despesa ordinària; ara bé, en el present cas es tracta d’un elevat cost que, relacionat amb el nivell econòmic de la família, afecta a la pròpia naturalesa de la despesa i la converteix en despesa extraordinària.

En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha relacionat la condició de despesa ordinària o extraordinària amb l’existència d’acord entre els progenitores i amb el nivell econòmic de la família. A la seva Sentència de data 14 d’octubre de 2014, assenyala que “la condició de despesa extraordinària depèn, d’una banda, que els progenitors estiguessin d’acord durant el matrimoni i, per una altre, que el nivell econòmic que tinguessin continués després de la ruptura”. A la Sentència de 26 d’octubre de 2021 assenyala que “si durant la convivència, els progenitors havien acordat que determinades despeses formaven part de la formació integral dels seus fills, sempre que es mantingui el nivell econòmic que existia abans de la separació/divorci, hauran de considerar-se les despeses acordades com a ordinàries”.

Així, la Sala de l’Audiència Provincial de Barcelona revoca el pronunciament inicial que imposava el pagament per meitats de les despeses de la universitat privada i acorda que la mateixa ha de ser catalogada com a despesa extraordinària quan el seu cost excedeix de forma considerable del cost de la despesa de formació prèvia, és a dir, quan les despeses per aquests estudis son superiors al que es podrien considerar com a normals o habituals dins del nivell econòmic de la família.

En resum, en el supòsit analitzat, la despesa de la Universitat privada de la filla es considera com a despesa extraordinària. Argumenta el tribunal que, tot i que la filla no ha pogut accedir a la Universitat pública per no tenir la nota de tall requerida, no es pot entendre que la despesa de la Universitat privada sigui necessari en sentit estricte, doncs s’entén que pot accedir als estudis superiors a través d’altres canals.

Per tant, al no ser una despesa necessària, es requereix el consentiment d’ambdós progenitors per poder reclamar el pagament i, donat que el pare s’ha oposat al pagament de la mateixa per raons d’insuficiència econòmica que el tribunal ha donat per acreditades, no se li podrà exigir el pagament de la meitat de la mateixa.

Un altre supòsit que analitzem a continuació i que ha estat resolt per la Sentencia de data 24 de febrer de 2021 de l’Audiència Provincial de Girona és el següent: la filla va escollir una Universitat privada amb un cost molt elevat en la qual iniciar els seus estudis superiors, sense el consentiment del pare qui va manifestar expressament la seva oposició quan se’l va requerir per a que procedís al pagament de la meitat de la mateixa.

El tribunal entén que hi ha alternatives de formació en centres públics que van ser descartades per la filla i per la mare sense cap justificació, a més de suposar un increment desproporcionat en les despeses de la filla. Així, determina que el cost de la Universitat privada a la qual acudeix la filla no pot tenir la consideració de despesa extraordinària atès que no concorre la condició d’imprevisible i no periòdic, i en conseqüència no correspon obligar al pare al pagament del mateix.