Pot ser causa d’extinció de la pensió d’aliments la falta de relació amb el meu fill/a major d’edat?

En el present article analitzarem aquelles situacions familiars en les que la relació personal entre els fills i el progenitor alimentant és inexistent. Davant d’aquest escenari, el progenitor alimentant es pregunta si ha de seguir abonant la pensió d’aliments o si, del contrari, en pot sol·licitar la seva extinció.

Doncs bé, en aquest sentit, citem la sentència del Tribunal Suprem nº 104/2019, de data 19 de febrer de 2019, la qual analitza si la conducta que té un fill major d’edat enfront el seu progenitor/a pot, en funció de la seva intensitat, emparar que s’extingeixi la pensió d’aliments que rep d’ell o ha de seguir mantenint-la.

Concretament la citada sentència entra a analitzar si es pot acudir a una interpretació flexible de les causes de desheretament conforme a la realitat social. En aquest sentit, l’article 237-13.e) del Codi Civil de Catalunya preveu que l’obligació de prestar aliments s’extingirà per el fet de que l’alimentat incorri en alguna causa de desheretament que estableix l’article 541-17 CCCat i, aquest últim precepte, preveu com a causa de desheretament l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si aquesta és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Ara bé, podríem aplicar aquesta causa de desheretament també a efectes de la pensió d’aliments?

La Sala estableix que, per poder apreciar que la manca de relació entre  progenitor alimentant i fill major d’edat és causa d’extinció de la pensió d’aliments, és necessari realitzar una interpretació rigorosa i restrictiva per valorar la concurrència i prova de la causa. És a dir, serà necessari i imprescindible poder constatar que la falta de relació és imputable de forma principal i rellevant al fill/a.

El fonament d’aquesta causa d’extinció dels aliments és evitar que una persona es vegi obligada legalment a prestar aliments a una altra que ha tingut vers ella un comportament reprotxable. Al tractar-se d’una sanció mitjançant la qual es limiten una sèrie de drets, la seva interpretació ha de ser restrictiva. Així, la doctrina ve exigint una sèrie de requisits per a poder extingir la pensió d’aliments quan la relació entre l’alimentant i el fill major d’edat és inexistent:

1. Absència de relació entre el progenitor/a i el fill/a major d’edat
2. Que aquesta absència sigui manifesta
3. Que l’absència de relació sigui continuada i constant en el temps
4. Que la causa de la inexistent relació sigui imputable exclusivament al fill/a, sense cap intervenció del progenitor/a

Així doncs, serà necessari poder acreditar la concurrència d’aquests quatre requisits i en especial l’últim, doncs si la causa de la inexistència de relació entre progenitor i fill és imputable al primer, no podrà ser tingut en compte com a causa d’extinció.