Qui ha d’assumir el pagament de les despeses universitàries dels fills?

Una de les situacions més comunes ens la trobem quan els fills acaben l’etapa escola i comencen els estudis universitaris. Arribat aquest moment, se’ns planteja la qüestió de si aquesta despesa es reconeix com a ordinària o bé extraordinària, i si hi ha el mateix grau d’implicació econòmica si es tracta d’universitat pública o privada.

Davant d’aquests dubtes, el primer que s’ha d’analitzar és el contingut del conveni regulador. Doncs, cada conveni és diferent i s’han de tenir en compte les mesures que es varen acordar en el moment de la separació, el divorci o la modificació de els mesures.

El Tribunal Suprem considera que, si en el moment de la regular les mesures, els progenitors van acordar que les despeses d’universitat formarien part de la formació integral dels seus fills, es tractarà d’una despesa ordinària sempre i quan es mantingui el nivell econòmic que existia entre les parts abans de la separació o el divorci.

La matrícula en una universitat privada és una despesa ordinària o extraordinària?

L’Audiència Provincial de Barcelona considera que, si els fills cursen la carrera en una universitat privada, suposaria una despesa que sobrepassaria les despeses que es consideren habituals, i per tinc es tractaria d’una despesa de caràcter extraordinària.

És a dir, si l’import de la matrícula universitària es troba dins dels paràmetres normals d’una matrícula universitària, aquesta despesa es considerarà ordinària. Ara bé, si aquesta matrícula és en una universitat privada, el més probable és que com a mínim el seu import sigui de 8.000 o 10.000 euros, i per tant, analitzant sempre les circumstàncies econòmiques dels progenitors, sí que es podria qualificar com a despesa extraordinària.

Si el meu fill/a no ha obtingut la nota de tall per accedir a la universitat pública, haig d’assumir el pagament de la universitat privada?

Exposarem un supòsit real, que va ser resolt per la Audiència Provincial de Barcelona. La mare, va interposar demanda d’execució contra el seu exmarit reclamant la part corresponent a les despeses de taxa i matrícula de la universitat privada de la filla. En conseqüència, el pare es va oposar a l’execució al·legant que no se li havia comunicat.

En aquest cas, analitzant el conveni regulador, sí que hi constava una previsió per part dels progenitors de que la filla realitzés estudis universitaris en universitat pública. I, per tant, si la filla hagués entrat a la universitat pública s’hagués considerat una despesa ordinària que s’hauria d’haver atès amb la pensió d’aliments establerta. No obstant, la filla no va poder entrar a la universitat pública i es va procedir a la matriculació en una universitat privada.

En el conveni regulador es va pactar que s’abonarien per meitat “les despeses extraordinàries necessàries per complir amb l’obligació legal dels aliments”. I, si ens remetem a l’article 237-1 CCCat, recull que “les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular”.

Finalment, el tribunal va acabar considerant que la universitat es tractava d’una despesa necessària, donat que els fills han de poder aspirar a uns estudis que els permeti una incorporació suficient al mercat laboral. Així doncs, degut a la clàusula establerta, a la situació econòmica familiar i a l’import de la matrícula (que en aquest cas era de 5.496 euros), el tribunal va considerar que es tractava d’una despesa extraordinària necessària, i que per tant, el pare n’havia d’abonar la meitat del seu cost.

Per Mariona Arpí, advocada de Legal&Familia.