Règim de guarda, estades i comunicacions en casos de violència masclista.

El Decret Llei 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya (CCCat) en relació amb la violència vicària, va modificar una sèrie d’articles relatius a la guarda, estades i comunicacions dels menors en els casos de violència masclista i que analitzarem a continuació. 

A través d’aquest Decret Llei es modifiquen els següents preceptes:

• Article 233-11 CCCat. 

En concret, es redacta de nou l’apartat tercer i s’afegeix un apartat quart. 

L’apartat tercer de l’article 233-11 CCCat, queda doncs redactat de la següent manera: 

“3. En interès dels fills i filles, no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d’estades, comunicació o relació, o si existeixen s’han de suspendre, quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista. Tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor, ni es pot establir cap règim d’estades, comunicació o relació, o si existeixen s’han de suspendre, mentre es trobi incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre progenitor o els seus fills o filles, o estigui en situació de presó per aquests delictes i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.”

Així mateix, com dèiem, s’afegeix un nou apartat quart que recull el següent: 

“4. Excepcionalment, l’autoritat judicial pot establir, de forma motivada, un règim d’estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té capacitat natural suficient.”

Es prohibeix doncs al Tribunal atorgar la guarda ni fixar cap règim d’estades, comunicació o relació amb els fills per aquell progenitor quan hi hagi  indicis d’haver comès actes de violència familiar o masclista, així com si està incurs en un procés penal o a presó. De manera excepcional i motivada, l’autoritat judicial podrà acordar que es puguin fer estades o comunicacions en interès superior dels menors. S’haurà d’escoltar al menor, si té capacitat suficient, i la justificació s’haurà de prendre en interès dels fills. 

• Article 236-5 CCCat

Aquest article regula la denegació, suspensió i modificació de les relacions personals, entre les disposicions generals de la potestat parental. S’afegeix un apartat tercer i quart, els quals regulen el següent: 

“3. El progenitor i les altres persones a què fa referència l’article 236-4.2, quan hi hagi indicis fonamentats que han comès actes de violència familiar o masclista, no tenen dret a relacionar-se personalment amb els fills o filles. Tampoc hi poden establir relacions personals mentre es trobin incursos en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i la indemnitat sexual de l’altre progenitor o dels seus fills o filles, o en situació de presó per aquests delictes i mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal.

4. Excepcionalment, l’autoritat judicial pot establir, de forma motivada, un règim d’estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té capacitat natural suficient.”

S’inclou a través d’aquesta modificació una prohibició genèrica en la mateixa línia que l’article 233-11. I, d’igual forma, es preveu en aquest apartat quart que, excepcionalment, l’autoritat judicial pugui establir de forma motivada un règim d’estades, relació o comunicacions en interès als menors, un cop hagin estat escoltats en el cas de tenir 

• Article 236-8 CCCat 

Es modifica la lletra “d” de l’article 236-8.2, que queda redactada de la següent manera: 

“d) Per a l’atenció i l’assistència psicològiques dels fills i filles menors d’edat, no cal el consentiment del progenitor contra el qual se segueix un procediment penal per haver atemptat contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexuals de l’altre progenitor o dels fills i filles comuns menors d’edat, o contra el qual s’ha dictat una sentència condemnatòria, mentre no s’extingeixi la responsabilitat penal. Encara que no s’hagi formulat denúncia prèvia, el consentiment tampoc és necessari quan la mare rep assistència, acreditada documentalment, dels serveis d’atenció i recuperació integral per a dones que pateixen violència masclista establerts legalment. L’assistència psicològica als fills i filles majors de setze anys requereix llur consentiment.”

Amb aquesta modificació, la dona que estigui essent atesa per els serveis d’atenció i recuperació integral de dones de violència masclista, no necessitarà de consentiment del progenitor perquè els menors puguin rebre atenció i assistència psicològica, encara que no s’hagi formulat denúncia prèvia.