El dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts

En aquesta entrada del blog parlarem sobre el dret de comunicacions i visites dels avis respecte dels seus néts i nétes, el qual a vegades es veu truncat per la falta d’entesa o mala relació d’aquests amb els progenitors dels menors.

El dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts està emparat per l’article 233-12 del Codi Civil de Catalunya, el qual vetlla per preservar les relacions personals entre avis i néts al temps de la ruptura dels progenitors. Per altra banda, l’article 236-4.2 CCCat reconeix el dret dels fills menors a relacionar-se amb els avis, els germans i altres persones pròximes, i tots ells tenen també el dret de relacionar-se amb els fills.

Si bé és aconsellable mantenir la relació entre avis i néts, la mateixa no pot ser equiparable al règim de visites ordinari que pogués ser concedit al progenitor no custodi amb els seus fills, ja que el vincle d’unió no és el mateix. La figura dels avis no ha de substituir a la del pare o a la de la mare, tret que s’acrediti l’existència d’un perjudici, risc o desequilibri per al menor.

Encara així, s’entén que els avis ocupen un lloc important en la vida dels nens. L’Audiència Provincial de Barcelona (SAP 534/2011) determina que els avis aporten als seus néts el seu afecte de manera efectiva sense constituir una presència constant i sense la càrrega de la tasca educativa que correspon als pares, de tal manera que el llaç entre avis i néts té un aspecte lúdic i còmplice que enriqueix l’afectivitat tant dels grans com dels nens, al mateix temps que ajuda els nens a comprendre els seus orígens i a sentir que formen part d’una història familiar que els proporciona una major seguretat i que els ajuda a elaborar la seva autoestima. Per això, privar als menors de gaudir d’aquesta relació afectiva, sempre que no resulti provat que pot ser perjudicial per a ells, els pot arribar a causar conseqüències negatives en un futur.

Quin tipus de règim de visites es pot adoptar?

No existeix una norma específica que estableixi quin és el règim que haurà d’adoptar-se, sinó que el mateix dependrà de diversos factors com l’edat dels menors, la distància entre domicilis així com la relació prèvia entre avis i néts. A tall d’exemple, pot adoptar-se un règim de visites a favor dels avis consistent en un cap de setmana al mes amb pernocta i una setmana de les vacances d’estiu.

A vegades, ens trobem davant situacions complicades en les quals la relació entre avis i fills és inexistent i això ha comportat que els néts no mantinguin cap relació amb els seus avis. En aquests casos, quan els avis sol·liciten que els sigui reconegut un règim de visites per a poder estar amb els seus néts, resulta més convenient acordar un règim de comunicació progressiu perquè avis i néts es comencin a relacionar, i fins i tot a vegades amb l’ajuda i col·laboració d’altres familiars.

Quin és el procediment per a adoptar un règim de visites a favor dels avis?

Aquest règim de comunicació i visites a favor dels avis podrà acordar-se de mutu acord per els progenitors en el Conveni Regulador i, a falta de pacte, serà el que acordi l’òrgan judicial a través del procés declaratiu verbal pertinent.

Mariona Arpí, advocada de Legal&Familia.