Preguntes més freqüents sobre la pensió d’aliments

En els casos de separació o divorci en els que hi ha fills que no són econòmicament independents, s’haurà d’abordar el tema de la pensió d’aliments. Per això, en aquest post donem resposta als dubtes més habituals que sorgeixen entorn a aquesta matèria.

Quina és la quantia mínima de la pensió alimentària?

La quantia de la pensió d’aliments s’estableix en funció de la situació econòmica de cada progenitor i de les necessitats dels fills, així com del temps en què cada progenitor passi en companyia dels seus fills.

En els casos en què el progenitor obligat al pagament es trobi en una situació econòmica precària, la pensió d’aliments podrà veure’s reduïda fins al “mínim vital” que els progenitors obligats al pagament de la pensió d’aliments han de contribuir per a cobrir les despeses imprescindibles per al manteniment i cura dels fills menors. Aquest mínim vital pot fixar-se entre els 100 i 150 euros mensuals, depenent sempre de les condicions concretes de cada situació.

Haig de pagar pensió d’aliments si la guarda i custòdia és compartida?

Quan s’estableix un règim de custòdia compartida tots dos progenitors contribueixen al sosteniment de les despeses dels menors de manera igualitària durant els períodes en què els fills estiguin en la seva companyia.

No obstant això, és important tenir clar que el fet d’establir un règim de custòdia compartida no sempre suposa la supressió de la pensió d’aliments, sinó que s’hauran d’analitzar les circumstàncies personals de tots dos progenitors. Doncs, en el cas que un dels progenitors es trobi en una pitjor situació econòmica podrà establir-se que percebi una pensió d’aliments per a poder atendre les necessitats dels fills durant el període en què aquests es trobin en la seva companyia.

Haig de seguir pagat la pensió d’aliments durant les vacances d’estiu quan el menor està sota la meva custòdia?

Una dels dubtes més freqüents és la referent al fet de si el progenitor no custodi ha de pagar la pensió d’aliments durant el temps de vacances que els menors passin en la seva companyia. I la resposta és que sí que ha d’abonar-se, perquè l’obligació roman encara que els fills passin un llarg període amb el progenitor no custodi.

Es tracta d’un fet que costa d’entendre, perquè si els menors passen un mes sencer amb el progenitor no custodi, aquest haurà d’abonar la pensió d’aliments al progenitor custodi i al mateix temps assumir les despeses pròpies dels fills durant aquest mes. No obstant això, la jurisprudència ha recollit que la pensió d’aliments no es fixa en funció d’unes despeses mensuals determinades, sinó en funció d’una suma a l’alça que es divideix en dotze mensualitats, incloent per tant la corresponent al mes de vacances que els menors passen en companyia del progenitor no custodi.

Haig de continuar pagant pensió d’aliments si els fills són majors d’edat?

El dret a la pensió d’aliments dels fills majors d’edat no s’extingeix pel sol fet de complir els 18 anys, sinó que pot prolongar-se aquesta situació en tant els fills manquin d’ingressos propis i convisquin en el domicili conjugal. No obstant això, la durada d’aquesta pensió està condicionada als resultats dels estudis o a la possibilitat de treballar.

És a dir, el deure dels progenitors a alimentar als fills majors d’edat no s’extingirà si aquests es troben en període de formació i sense ingressos propis que els permetin fer una vida independent.

Quan prescriu el dret a la pensió d’aliments?

La reclamació de les quantitats impagades de la pensió d’aliments prescriuen als cinc anys a Espanya, i als tres anys a Catalunya. Per tant, les quantitats reportades amb anterioritat als cinc o tres anys no podran ser reclamades.

Per Mariona Arpí, advocada de Legal&Família.