La importància de fer un bon Pla de parentalitat

Després de posar fi al matrimoni els cònjuges regulen totes les conseqüències jurídiques que comporta la ruptura en un document anomenat Conveni Regulador, com per exemple la custòdia dels fills menors d’edat, l’ús de l’habitatge familiar o la pensió compensatòria. Es tracta d’un pas imprescindible per poder tramitar la separació o el divorci, per això, t’expliquem en aquest post les mesures que han d’incloure’s per regular els efectes derivats d’aquesta ruptura en el cas que existeixin fills menors d’edat.

A Catalunya, si en el moment de la ruptura existeixen fills menors d’edat, resulta necessari incorporar un Pla de Parentalitat dins del conveni per regular la responsabilitat dels progenitors sobre els mateixos. Es tracta d’un instrument mitjançant el qual es concreta la manera en la qual els progenitors exerciran les responsabilitats parentals, regulant així els compromisos que assumirà cadascun d’ells respecte a la guarda, cura i educació dels fills.

És aquí quan entra en joc la important i necessària labor dels advocats. El nostre treball es centra en afavorir l’acostament entre les parts amb la finalitat de regular mesures que s’adaptin a les noves necessitats familiars i al major benestar dels menors.

Quins aspectes han de ser regulats dins del Pla de Parentalidad?

En un pla de parentalitat han de constar els següents aspectes:

1. El lloc on viuran els fills habitualment. Les parts hauran d’indicar en quina adreça concreta residiran els menors quan estiguin en companyia de cada progenitor. De la mateixa forma, el progenitor que canviï de domicili, haurà d’informar a l’altre i indicar-li la localització en la qual residirà el menor quan estigui amb ell.
2. Les tasques que es responsabilitzarà cada progenitor en relació amb les activitats quotidianes dels fills. Hem de tenir en compte que els progenitors són els principals responsables de la cura dels seus fills mentre aquests estiguin sota la seva guarda i custòdia. Si bé és cert que quan els progenitors estiguin gaudint de la companyia dels seus fills podran prendre decisions quotidianes relatives als menors, és important recalcar que no podran prendre’s decisions unilateralment que puguin afectar en la transcendència del menor.
3. La forma en què es faran els canvis de guarda. És important que les parts acordin en el conveni qui serà l’encarregat de traslladar als fills quan tingui lloc el canvi de guarda, així com l’hora i el lloc. Per exemple, imaginem que en una família amb dos fills menors els progenitors han acordat organitzar-se amb una custòdia compartida consistent en setmanes alternes; és a dir, una setmana estan amb un progenitor i la següent setmana amb l’altre, i així successivament. Doncs bé, ha de fer-se constar en el conveni el dia en que es farà el canvi de guarda, per exemple el diumenge, a quina hora es serà i qui serà el progenitor encarregat de traslladar als menors d’un domicili a un altre. El mateix passarà quan s’atribueixi la custòdia dels menors a un dels progenitors i l’altre tingui reconegut un règim de visites.També hem de tenir en compte el fet que els progenitors resideixin a una distància considerable, i per tant el canvi de guarda comporti una despesa econòmica. Serà llavors on haurà de regular-se qui o els qui hauran de fer front a aquesta despesa.
4. El règim de relació i comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell. En el conveni regulador es fa constar la forma en què els progenitors podran comunicar-se amb els seus fills durant els dies que no gaudeixin de la seva companyia. El fet que el mètode de comunicació entre pares i fills mes comú siguin les trucades telefòniques, ens porta a recomanar deixar establerts els horaris de trucada i la freqüència d’aquestes. Atès que els menors entre setmana acudeixen al col·legi, fan extraescolars i han de realitzar deures, resulta convenient que aquestes trucades es facin en una franja horària que no afecti al somni, estudi o oci dels menors.
5. El règim d’estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades. Quan arriben les vacances d’estiu, Nadal i Setmana Santa, el règim de custòdia ordinari sol canviar. Atès que els menors gaudeixen d’uns períodes llargs de vacances, els progenitors solen establir estades més perllongades per poder gaudir de la companyia dels seus fills. Per exemple, una opció seriosa que els menors estiguessin amb un dels progenitors els quinze primers dies del mes de juliol i agost, i amb l’altre progenitor els últims quinze dies de juliol i agost.Pel que fa als dies especialment assenyalats, resulta convenient regular-los. Ens referim als dies que poden ser els més importants de l’any, per exemple l’aniversari dels menors, el dia de Nadal o el dia de Reis. En aquests casos, pot establir-se que el progenitor que no gaudeixi de la companyia del seu fill durant aquest dia concret, pugui estar amb ell encara que sigui un moment.
6. El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de temps lliure. Els progenitors establiran el tipus d’educació que rebran els seus fills, és a dir, si acudiran a una escola publica, privada o concertada.D’igual manera, és fonamental regular la forma de sufragar les activitats extraescolars dels menors, com per exemple les classes de reforç, música, el tennis o per l’exemple el futbol. Aquestes activitats extraescolars no estan incloses dins de la pensió d’aliments, tret que ja les estiguessin realitzant els menors al moment de la ruptura, per la qual cosa els progenitors hauran d’assumir el pagament per meitats. Si bé és cert que els dos progenitors han d’estar d’acord a voler afrontar aquesta despesa, si només un d’ells vol afrontar-ho pot fer-ho però sense obligar a l’altre a sufragar la seva part.
7. La forma de complir el deure compartir tota la informació sobre l’educació, la salut, i el benestar dels fills. És aconsellable que els progenitors estableixin en el conveni regulador el deure de cadascun d’ells a informar a l’altre sobretot el referent a la salut, educació i oci del menor, com per exemple les notes acadèmiques i les revisions mèdiques. Així mateix, en el cas que el menor pateixi un accident, malaltia o hagi de ser hospitalitzat per qualsevol altra qüestió mèdica, el progenitor que estigui en la seva companyia haurà de comunicar-li-ho a l’un altre el més ràpid possible.
8. La forma de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills. Els progenitors podran establir uns dies de preavís mínim per al cas que el progenitor que vulgui canviar de domicili, informi a l’altre de forma fefaent.

L’experiència ens porta a concloure que quan els progenitors disposen d’un bon pla de parentalitat en el qual hi conten totes les mesures regulades i detallades, els dubtes i qüestions d’interpretació o actuació per part dels mateixos disminueix. Per això, l’assessorament per part d’advocats de dret de família resulta imprescindible.

Per Mariona Arpí, advocada de Legal&Família