Les sortides dels menors al país d’origen d’un dels progenitors

Avui parlarem d’aquelles situacions en les que un dels progenitors és estranger i vol viatjar amb els menors al seu país d’origen. Sovint sorgeixen molts dubtes respecte a aquestes situacions: ¿Puc demanar al jutge que prohibeixi la sortida dels menors del país? ¿Puc oposar-me a que els meus fills viatgin al país d’origen de l’altre progenitor? Ho expliquem a continuació.

 

En primer lloc, hem de saber que no existeix cap norma que estableixi amb caràcter general la prohibició de sortida del territori nacional per el simple fet que el pare o la mare sigui estranger/a. De fet, el criteri jurisprudencial general és permetre viatjar al país de qualsevol dels progenitors per tal que els menors es puguin relacionar amb els familiars d’allà, a excepció que existeixi un risc o perill per als menors. Sosté la jurisprudència que el sol fet de pertànyer a una cultura, ètnia o religió diferent no ha de suposar un inconvenient per a que, com qualsevol progenitor no custodi, el progenitor pugui viatjar amb els seus fills.

 

Ara bé, com dèiem, a aquest criteri general se li aplica una excepció en aquells casos en que existeix un risc o perill per als menors. En aquest sentit, l’article 103 del Codi Civil preveu l’adopció de la mesura de prohibició de sortida del territori nacional per aquelles situacions que pugui existir risc de sostracció del menor; tanmateix, l’article 233-1 h) del CCCat preveu la possibilitat de sol·licitar les mesures necessàries per evitar el desplaçament o la retenció il·lícita dels fill si existeix risc per a ells. En aquest mateix sentit, l’article 236-3 CCCat faculta a l’autoritat judicial per poder adoptar les mesures necessàries per evitar qualsevol perjudici personal als fills en potestat i a aquest efecte limitar les facultats dels progenitors.

 

Per poder sol·licitar la prohibició de sortida del territori nacional dels menors serà imprescindible poder acreditar un perill de sostracció dels menors, doncs no serà suficient al·legar suposicions de risc o temors dels progenitors. Aquesta petició es podrà sol·licitar en el procediment de mesures cautelars coetànies o bé en el procediments principals de guarda, custòdia o aliments, així com en els procediments de separació o divorci, i es tindrà en compte, a l’hora de determinar aquest risc, factors com l’arrelament del progenitor en el territori nacional i/o episodis anteriors.

 

Si bé en la majoria de convenis reguladors consta regulat que serà necessari el consentiment exprés d’ambdós progenitor per poder viatjar amb els menors fora del territori nacional, hem de tenir en compte que aquest requisit no atorgarà al progenitor que s’hi oposi un dret de veto que pugui impedir, per la seva sola voluntat, que el progenitor estranger pugui visitar els seus parents en el seu país d’origen acompanyat dels menors.

 

Així, en el cas que no es disposi de l’autorització de l’altre progenitor per poder viatjar fora del territori nacional serà necessari acudir al Procediment de Jurisdicció Voluntària per sol·licitar la corresponent autorització judicial per viatjar, on resoldrà l’autoritat judicial sobre la seva la procedència en base a les al·legacions efectuades per les dues parts.

 

 

Per Mariona Arpí, advocada a Legal&Familia.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari