És causa d’extinció a Catalunya el matrimoni o convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús de l’habitatge familiar amb una altra persona?

Un dels conflictes més comuns respecte al dret d’ús de l’habitatge familiar es produeix quan, un cop atribuït l’ús de l’habitatge a un dels cònjuges, entra a residir en el mateix la nova parella del cònjuge beneficiari de l’ús.

Davant d’aquesta situació, les preguntes més repetides són: El meu ex pot viure amb una altra persona en el domicili familiar? Puc fer fora al meu ex per estar convivient amb una altra persona en el que era el domicili familiar? I la consulta més habitual i que resoldrem en aquesta publicació: S’extingeix el dret d’ús pel fet d’haver entrat una tercera persona a residir en el domicili familiar? O gaudeix el cònjugue beneficiari de l’ús de total protecció? 

La Sentència del Tribunal Suprem de 20 de novembre de 2018 (S 20-11-2018, núm. 641/2018, rec. 982/2018) va dictar jurisprudència al establir que la convivència d’un dels cònjuges amb una nova parella extingeix el dret d’ús de l’habitatge familiar atribuït en la sentència de divorci; al entendre que l’entrada d’un tercer fa perdre a l’habitatge la seva condició de familiar perquè en la mateixa s’ha creat una nova família, diferent a la que se li va atribuir l’ús.

 Resulta d’aplicació aquest criteri jurisprudencial en l’ordenament català?

Catalunya gaudeix d’una normativa més extensa i detallada respecte a l’ordenament espanyol pel que fa al dret de l’ús de l’habitatge familiar. L’article 233-24 del Codi Civil de Catalunya regula les causes d’extinció del dret d’ús, les quals varien en funció de si l’ús va ser atribuït a un dels cònjuges per raó de la guarda dels fills o bé per raó de necessitat d’un d’ells.

En el cas que el dret d’ús de l’habitatge familiar hagués estat atribuït a un dels cònjuges per ser el més necessitat de protecció, aquest s’extingirà per una sèrie de causes, entre elles per matrimoni o per convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús amb una altra persona. En canvi, si l’ús va ser atribuït per raó de la guarda, es contempla com a única causa d’extinció la finalització d’aquesta.

Així, en Dret Civil Català, la convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús de l’habitatge familiar amb una altra persona tindrà efectes extintius respecte a l’ús quan el mateix hagués estat atribuït per raó de necessitat. Conseqüentment, no procedirà extingir l’ús de l’habitatge familiar per convivència marital quan el criteri d’atribució de l’ús al progenitor/a hagués estat la guarda dels fills menors, doncs, com dèiem, la normativa referida exclou aquesta possibilitat.

En definitiva, en el Dret Català, el matrimoni o convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús de l’habitatge familiar amb una altra persona no opera automàticament com a causa d’extinció del dret d’ús atribuït. L’efecte extintiu dependrà de si l’ús li va ser atribuït per raó de la guarda o bé per raó de la major necessitat, ja que serà només en aquest segon supòsit, en el qual es preveu l’extinció per matrimoni o convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús amb una altra persona. La qual cosa es justifica en el fet que, nascuda una nova unitat familiar amb deure d’auxili mutu i aliments, cessaria la causa de necessitat en el cònjuge o parella beneficiària de l’ús.

No obstant, cada situació familiar és diferent,és per això que recomanem estudiar les circumstàncies i característiques específiques per poder contemplar cada un dels escenaris possibles. 

Per Mariona Arpí, advocada a Legal&Familia