Custòdia compartida i nadons lactants

Quan ens trobem davant d’una situació de separació o divorci dels progenitors amb nadons que segueixen una lactància materna exclusiva sorgeix el dubte sobre quin és el sistema de guarda més adient que permeti respectar les necessitats d’aquests.

Recomanacions de la OMS

Hem de tenir en compte que l’Organització Mundial de la Salut recomanada seguir una lactància materna exclusiva fins els sis mesos d’edat. Durant aquest mesos i posteriors, el menor continuarà amb la lactància materna com a alimentació principal de manera que, si durant aquest termini es produeix la ruptura dels progenitors, caldrà determinar quin és el sistema de guarda més adient per el nadó.

Per fer-ho, no podem oblidar la realitat biològica del primer període de creixement dels fills en el casos de lactància materna, per la qual cosa haurem de tenir en compte l’edat dels menors, el seu creixement i evolució en base a les indicacions mèdiques, a la relació que han mantingut amb cada progenitor des del naixement, així com a la importància del manteniment d’una relació fluida entre els dos progenitors.

Sentències anteriors

L’audiència Provincial de Barcelona, en la seva sentència de data 7 de Novembre de 2018, sosté que segons els estudis psicològics no és convenient separar els nadons de les seves mares donat que l’interès d’un nadó lactant és el de romandre al costat de la persona que el nodreix, que en aquest cas únicament és la mare.

En la seva sentència de data 14 de gener de 2020, sostè l’Audiència Provincial de Barcelona que la ciència psicològica reconeix que en edats molt primerenques dels nens i nenes, l’exercici d’una guarda compartida ha de partir d’un contacte freqüent però no prolongat amb cada progenitor, de manera que el menor no pateixi l’allunyament de cap d’ells, especialment si, per raons de lactància o similars, el vincle és més intens amb un d’ells. És per això que serà convenient preservar el contacte del pare amb els menors.

Què diuen els professionals?

Els professionals entenen que és a partir dels tres anys quan els menors assoleixen certa autonomia en varis esferes com l’alimentació, el control d’esfínters, el llenguatge, certs hàbits d’higiene, i també hauran desenvolupat la socialització si han acudit des d’edat primerenca a l’escola bressol.

És per això que serà a partir dels tres anys quan es sol establir un sistema gradual i progressiu en el que s’aniran introduint jornades completes i amb pernoctes que condueixin al menor a adaptar-se a una guarda compartida. Sempre tenint en compte les circumstàncies específiques de cada cas, l’edat dels menors i respectant uns períodes de temps raonables en que de manera evolutiva permetin que els menors puguin progressar cap a una alternança en la custòdia.

Conclusions

En definitiva, els règim que els tribunals solen acordar en la primera etapa dels menors en el que aquests segueixen una lactància materna exclusiva i fins els tres anys d’edat, sol ser un règim de guarda exclusiva a favor de la mare amb un règim d’estances progressiu a favor del pare. Consistent en hores o dies intersetmanals, així com caps de setmana alterns sense pernoctes. I, serà a partir dels tres anys dels fills, quan de forma progressiva s’acordarà un règim d’estances més ampli o bé ja la implementació del règim de custodia compartida.

Les circumstàncies de cada família són diferents, és per això que caldrà analitzar les necessitats dels menors i les situacions dels progenitors de manera individualitzada.